QUI SÓC
A l’escola van al·lucinar, en part perquè molts no sabien ni què era això de la Podologia. El fet decisiu me’l va donar el meu pare, que molts cops després de sopar anava cap al «cuarto del telèfon» i trucava a la Cuqui, diminutiu d’Asunción i sentia que li preguntava: «ya puedo venir?» llavors, cap a les 9 del vespre anava a visitar-se i jo l’esperava que tornés perquè m’expliqués com cada dia una història de quan ell era petit i aprofitava per mirar-li les taques liles de les plantes dels peus de la violeta de genciana, desinfectant ja en desús. Se sentia tant bé! Venia com nou!
El vaig acompanyar alguna vegada, els pacients en aquella època feien honor al seu nom, perquè l’estona d’espera a la saleta es feien interminables. Moltes consultes mèdiques i també de podologia abaixaven la persiana prop de la 1 de matinada.
Vaig voler ampliar la meva formació prèvia a la de Podòloga estudiant a la Universitat de Barcelona la diplomatura d’Infermeria l’any 1993 imitant al que es feia abans del 1988, any en què els estudis de Podologia esdevenia independent de la carrera d’infermeria. Al cap d’un any em vaig passar a Podologia a la mateixa Universitat de Barcelona, al campus de Bellvitge. Guardo molt bon record d’aquells anys. Especialment agraïda a la tasca que els docents desenvolupen fent possible que els aspirants ens convertim en professionals.
El Tenis, el pàdel, la natació, el ball, el ioga i el pilates són alguns dels esports que practico.
